Agafar un pinzell, un tros de paper i pintar amb l'únic objectiu de gaudir, d'expressar si un vol o si no deixar la ment en blanc.
Sovint els mestres tallem la creativitat dels nens," fes un dibuix del cap de setmana, amb llapis, després pintat amb colors de fusta (sense sortir-se de la ratlla) i dins d'aquest requadre".
Al taller sempre hi ha papers penjats a la paret, pintures en el carretó i els pinzells a punt.
Un cop arriben al taller, es treuen les sabates, seuen a la catifa, busquen el plafó del seu grup i els explico quines són les propostes del dia. Cadascú tria per on vol començar i gairebé tots en un moment o altre de la sessió passen per la paret a pintar.
No els dic què, com i quan han de pintar. Hi van de manera lliure. Si bé és cert, sí que hi ha límits, n'hi ha dos de ben clars. No poden canviar el pinzell de pot, si volen canviar el color, han de canviar de pinzell (tal com feia Arno Stern)i si volen fer barreges, tenen pots a part. Tampoc no es pot pintar el paper d'un altre si aquest altre no vol. A hores d'ara gairebé tots els accepten.
Sense exigències un pot pintar de manera més relaxada.
Els mestres hem d'estar atents per veure les possibles necessitats del nen, si no s'acosta a la paret de pintar, potser podem oferir la pintura allà on estigui el nen o ajudar-lo a acostar-se.
Us ho recomano a tots, pintar pel plaer de pintar!!
