Des de fora, pot semblar que la nostra feina és fàcil, sovint es cau en els dos mesos de vacances, en l'horari compatible amb la família, en passar-nos el dia "pintant"
... però és una gran responsabilitat. Tenim a les nostres mans infants, infants que cal acompanyar en el procés de creixement, juntament amb les famílies i aquesta no és una tasca senzilla. És una feina que remou molts sentiments i emocions. Hi ha dies difícils, mai s'acaba a quarts de 5 de la tarda. Marxar a casa pensant en nens, activitats, dinàmiques, famílies, sortides... i no cada dia se surt content i satisfet de la jornada.
Per sort divendres no va ser un d'aquests dies. Sortir de l'escola amb el sentiment d'haver oferit allò que els infants necessitaven. Haver-los vist gaudir i participar de la proposta. Dies en què veus cares com aquestes...
L'experimentació és la base de l'aprenentarge!!!
Aquestes cares donen sentit a la nostra feina. Per a mi, una de les coses més dures és que tothom opini sobre com fer la nostra tasca. Ningú li diu a un enginyer com ha de construïr un pont però sovint hem de sentir opinions i crítiques (la majoria no constructives) a la nostra feina docent. Per sort, la nostra feina és la nostra vocació i sortir satisfet un divendres com vas fer tu i veure aquestes cares és la nostra millor recompensa. Et felicito pel blog, el seguiré!
ResponderEliminarMoltes gràcies bonica, tens molta raó. Tot i així quan les famílies et coneixen i confien en tu, és un plaer comptar amb la seva col.laboració. Un cop has fet aquest pas, deixen de jutjar.
EliminarMoltes petons
EliminarQuanta raó Eva. Jo sempre us defenso, però la realitat és que hi ha molta gent que no valora suficient la vostra feina. Espero i desitjo que això canvïi aviat. Mota sort amb el blog, ja tens un altra seguidora.
ResponderEliminarMoltíssimes gràcies Inma, desitjo que segueixis gaudint de cada nou post. Petons
Eliminar